La formació universitària allunyada dels requisits per accedir al món laboral

Universitat de Barcelona (UB) | Font: UB

El baròmetre d’Ocupació dels universitaris d’Espanya 2015 – elaborat per l’Observatorio de Empleabilidad y Empleo Universitario (OEEU) – destaca que el sistema universitari espanyol no s’adequa al que més demanden les empreses.

El baròmetre, que ha recollit informació de més de 13.000 titulats i 45 universitats, corrobora un desajust entre les competències que aprenen els universitaris amb les habilitats necessàries per accedir a un lloc de treball. Aquesta llunyania entre plans d’estudis i necessitats de les empreses contractants, però, sempre ha estat un tema de debat i difícil solució. Si bé és cert que es potencien capacitats com treball en equip, anàlisi, crítica i aptituds ètiques, les classes continuen sent de manera magistral. Un format clàssic que s’imposa encara en detriment d’un aprenentatge actiu a l’aula i de la formació d’altres capacitats com gestionar la pressió o l’habilitat en la presa de decisions.

Malgrat existir aquest caràcter educacional a tot el país, el percentatge d’ocupació entre universitaris difereix segons comunitats. Navarra, Madrid i Balears són les regions que presenten una taxa d’atur del titulats menor, amb un 10%. Per contra, Canàries i Andalusia són les que pitjor registre obtenen, amb una taxa de desocupació de joves titulats superior al 20%.

Font: INE i Diario Expansión

L’estudi també ha analitzat els professionals que més probabilitat d’inserció laboral obtenen un cop acabats els estudis. Navarra, Catalunya i Castella – La Mancha es presenten al baròmetre com les comunitats on hi ha la millor sintonia entre formació de l’estudiant i lloc de treball demandat. Tècnics i professionals científics formen el grup d’ocupació amb millors oportunitats laborals.

Font: INE i Diario Expansión

L’estudi de l’OEEU conclou que el 77% dels titulats està molt o bastant satisfet amb la seva ocupació. Els que més, aquells que es dediquen a Ciències de la Salut, i els que menys els d’Art i Humanitats.

Tot això es produeix dins d’una setmana on es van convocar vagues arreu de les universitats del país per protestar en contra del conegut com 3+2. Centenars d’estudiants universitaris van reclamar el passat 1, 2 i 3 de març la supressió d’aquesta nova reforma de l’ensenyament universitari públic. La comunitat estudiantil ja s’ha posicionat en contra del que consideren una completa imposició per part del govern del Partit Popular amb la voluntat de retallar l’ensenyament universitari a 3 anys (fins ara 4) i d’obligar a cursar 2 anys de màster si es pretén arribar a un mínim grau d’especialització en l’àmbit professional. A la imatge, la porta de la Facultat de Ciències de la Comunicació, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on un grup de piquets van impedir el pas a alumnes per adherir-se a la protesta que començava aquell mateix dia.